Terra Catalana, et segueixo extranyant...

Avui vaig estar en una estació de metro, que té fotos dels metres del món. AL passar per metres menjo Munich, Brussel·les, Madrid, Paris... empezé a sonrerír recordant aquell viatge per europa. Em vaig detenir enfront del metre de Barcelona, va ser impossible contenir-lo, i amb la síndrome de Stendal vaig deixar rodar un parell de llàgrimes per la cara, vaig tancar els ulls, vaig donar mitja volta i em vaig anar, així com ho vaig fer amb tota presición l'any passat en el tren de Sants i posteriorment en l'aeroport de Madrid. Mai sabré si va ser una bona decisió, i quantes d'aquestes incontenibles gotes han de seguir rodant.

Sé molt bé que des d´aquest bar

jo no puc arribar on ets tu,

però dins la meva copa veig

reflexada la teva llum, me la beuré;

servil i acabat boig per tu.